Francesc Fajula

Conversa al taller d’en Francesc Fajula

20170602_193720 Retocada

Aquest cap de setmana, una vegada més, he tingut el plaer de visitar un taller d’aquells on, encara que es tallés el corrent elèctric no s’aturaria el món, i l’obra de l’artista podria continuar només deixant entrar la llum del sol. Amb en Francesc Fajula (escultor, arquitecte i doctor en Belles Arts entre altres estudis) vaig mantenir-hi una conversa llarga i molt interessant. En Francesc, o en Ciscu, pels que el coneixem des de la infància, té el taller al Barri Vell de Sant Joan de les Abadesses.

La casa porta l’empremta de moltes generacions desconegudes, està situada a la ribera del Ter amb les obertures cap a la serra Cavallera i al riu de la Vall, en un tram on l’aigua baixa lentament com si volgués deixar-se contemplar. Construïda sobre l’antiga muralla que en el seu dia tancava el poble i que, al llarg del temps, s’ha anat transformant i embellint amb les façanes de finestrals arrenglerats. Alguns vestigis de la muralla encara travessen les entranyes de la casa com una centella que un dia hagués passat per dins sense pietat, però va ser ben el contrari: els nostres avantpassats aprofitaven la muralla per incrustar-hi la seva casa i assegurar-se de qualsevol “Déu nos en guard d’un ja està fet” i que el riu no la cridés aigües avall.

20170602_193908

No diré pas que els estudis d’en Ciscu, cursats a Olot, Barcelona i a Itàlia no l’hagin format acadèmicament, però alguna cosa em diu que quan va néixer ja va arribar amb la carrera acabada. Recordo una vegada que jugàvem amb fang al patí del col·legi: els altres només sabíem fer boles amb la conca de la mà donant-li voltes amb els palmells, mentre que ell modelava una cabanya sense teulada amb unes cabres a dins que menjaven herba estirant-la d’un rastell amb els barrots ben paral·lels. Encara tinc gravada la imatge de cadascuna de les cabres, amb les banyes i formes tan proporcionades com si tinguessin vida pròpia.

En Cisco autor de moltes obres (entre elles també la meva casa) és escultor de la Sagrada Família, on destaca el Crist que penja del baldaquí i presideix l’altar major. Una escultura imponent que milions de mòbils dels visitants, cada any, s’emporten la imatge fotografiada arreu del món. 

20170602_193833Des del seu estudi, mentre l’aigua del riu anava baixant amb parsimònia, m’explicava les diferents maquetes a escala que cal anar modelant per aconseguir la imatge final que serà esculpida. Potser com a profà d’aquest món no podia seguir totes les seves explicacions magistrals amb els seus tecnicismes, però sí que em va agradar i, fins i tot, crec que vaig entendre que les escultures de la Sagrada Família, com més amunt són de l’ull del visitant més augmenta la proporció per compensar la distància i per recordar-nos que sovint la bellesa de l’art ens regala la imatge que nosaltres volem veure.

Potser els santjoanins no som prou conscients de la magnitud de l’escultor que tenim a casa, però crec que tampoc no n’és ell mateix.

Gràcies per fer rodolar la pedra i obrir-me la porta del teu sepulcre.