Els pergamins de l’Alguer

Història i misèries d’una noia nascuda sota el poder de la denominació feudal

que va haver d’amagar que sabia llegir i escriure pel fet d’haver nascut dona.

Sinopsis:

A Els pergamins de l’Alguer, Salvador Vergés explica com l’Ermessenda, la protagonista de la novel·la, amb només tres anys veu com la seva mare és brutalment arrossegada per un animal desbocat, justament quan intentava protegir-la a ella de la fúria de la bèstia. Filla d’un escrivà de Sant Pere de Rodes que fou cronista a la guerra de l’Alguer (1354), l’Ermessenda aprèn a llegir i a escriure de ben petita, unes habilitats del tot extraordinàries entre les dones d’aquell temps. Ella les haurà d’amagar per poder sobreviure, es-pecialment quan, en quedar-se òrfena també de pare, comenci a treballar com a serventa a la mateixa masia on fins llavors havia viscut al seu antic galliner. Una vegada sota les ordres del baró de Vila-sacra, un noble del comtat d’Empúries, les servituds terribles a què s’haurà de sotmetre la determinaran a fugir cap a l’Alguer per començar de cap i de nou. Aquesta insòlita història medieval ens transporta a l’època en què Pere el Cerimoniós va conquerir l’Alguer i el va repoblar amb catalans; i ens demostra que, molt sovint, ni tan sols el pas dels segles és capaç d’ocultar les misèries humanes.